El “Posa-hi tu l’accent” vol ser un gran aparador de la riquesa que suposen totes les variants dialectals de la llengua catalana. I és que protegir, potenciar i prestigiar els parlars locals, les formes i paraules autòctones, el català col·loquial que es parla al dia a dia, és també una manera de preservar la llengua en el seu conjunt i alhora de reivindicar tota la seva gamma, i més ara que l’ús social va de baixa de manera alarmant. La campanya del govern de la Generalitat per la Diada del 2023 a fi de posar en valor la riquesa dialectal de la llengua, sense anar més lluny, ens sembla una mostra claríssima de la feina que s’està impulsant des de les institucions en aquesta mateixa direcció. Però també des de molts àmbits populars i associatius.

Tenim clar que el gran missatge i objectiu del “Posa-hi tu l’accent” és transparent: més enllà que és evident que cal un estàndard fort, que el tenim, com a pal de paller de la llengua, tots els accents del català són igual de vàlids per a qualsevol activitat que ens proposem fer, i potenciar-los és potenciar la llengua sencera —en especial la col·loquial, la que més s’està perdent a marxes forçades—, així com la seva enorme riquesa de matisos que ens fan conèixer el món. El festival, doncs, és una crida a preservar, incentivar, mostrar i demostrar la diversitat i pluralitat d’accents, així com la riquesa lèxica del català. Tot plegat —considerem— reforça, a més, la inequívoca idea de la unitat de la llengua; una unitat que és la suma nítida i precisa de diversitats precioses i pròpies.

Quant al contingut, no amagarem que el propòsit en l’origen era simplement fer una crida a responsables dels estudis o publicacions similars a El penyic al perxe que han aparegut en els últims anys arreu dels Països Catalans a fi que presentin petites ponències sobre els trets, expressions i paraules més característiques del parlar de la seva contrada. Però a l’hora de la veritat serà molt més que això, perquè les aproximacions a les varietats dialectals es poden fer, i de fet s’estan fent ja, des de múltiples camps.

D’entrada, tindrà una prèvia aquella setmana amb un concurs en què participaran tots els instituts de la Conca de Barberà, al voltant dels dialectes del català i en concret dels parlars de transició que viuen en aquesta comarca. El bloc inicial del festival, és clar, estarà consagrat al vessant pròpiament lingüístic, dialectòlegs i filòlegs, però no seran unes jornades acadèmiques. Ens hem proposat ampliar el radi i posar el focus en la multitud d’iniciatives socioeconòmiques i d’arrel més popular que donen veu i ofereixen visibilitat a les variants dialectals que conformen la llengua en el conjunt dels territoris de parla catalana a fi de posar en valor els parlars locals. Se’n convidarà la mostra més representativa que sigui possible perquè cadascú expliqui les seves experiències i, alhora, les posin en comú, en ponències. 

També hi haurà, de manera complementària, taules rodones per debatre sobre l’experiència pràctica de músics, periodistes, escriptors, docents i altres col·lectius que puguin tenir alguna cosa a aportar per enriquir el debat. Igualment, oferirem un espai per a editorials i entitats que hagin publicat llibres i hagin promogut marxandatge específic amb presència especial de les variants dialectals. Hem pensat igualment en activitats per a infants i adolescents. I tot plegat s’amanirà amb espectacles com obres de teatre o concerts, que completaran el vessant més lúdic i alhora exhibiran la potència i riquesa de les variants dialectals del català. També hem pensat en un acte de cloenda més interactiu, dinàmic i fresc, que pugui ser seguit per les xarxes i que li acabi de donar ganxo i visibilitat a tot el país.

Ens volem concentrar òbviament en l’organització d’aquest festival, inèdit pel seu tarannà més popular i menys acadèmic. Si la iniciativa va bé, tanmateix, òbviament neix amb una vocació de continuïtat en el futur, amb la periodicitat, l’organització, el lideratge i la ubicació (per què no, itinerant) que entre tots li vulguem donar.